Resum

A Catalunya hi ha una vintena de parcs naturals en els quals es vetlla per una bona qualitat dels ecosistemes. Els impactes que els afecten, possiblement derivats de les activitats antropogèniques, poden reduir aquesta qualitat.

Aquests impactes poden estar provocats, en part, per la freqüentació humana. Actualment, els humans visiten els diferents parcs per conèixer les espècies, per estar en contacte amb la natura, o simplement, per desconnectar l’estrès de la ciutat o la vida quotidiana. La visita a aquests parcs pot estar massificada, o els visitants poden no tenir cura real de la natura. Això pot provocar estrés en les espècies, la qual cosa pot esdevenir en la seva pèrdua gradual.

A hores d’ara no es té cap dada sobre la freqüentació que es dona als diferents parcs naturals catalans ni de quins són els usos més habituals que es fa d’ells. Així doncs, tampoc es té cap dada de si aquesta freqüentació fluctua entre els dies de la setmana, les estacions o època de l’any… 

En aquesta línia s’està treballant en el repte 5. Pretén obtenir dades de freqüentació als diferents parcs naturals durant tots els dies de l’any. Aquestes dades seran registrades per càmeres situades a diferents llocs dels parcs, entre d’altres a l’entrada i a la sortida. Les càmeres reconeixen les persones i les van comptant i enregistrant a l’entrada i la sortida.

En aquests moments s’intenta modelitzar la freqüentació d’alguns parcs naturals pilot. A més, es pretén fer un estudi per verificar si hi ha una relació entre la freqüentació de visitants i la pèrdua gradual de la biodiversitat en aquests llocs. Per tenir un control d'abundància d’aquesta biodiversitat s’identificaran espècies clau o bioindicadores per observar si la presència humana les afecta negativament. 

Aquest estudi de relació, o de no relació, pot ajudar a les administracions en la presa de decisions per una millor gestió i per tenir, en el futur, un millor espai per gaudir de la natura amb la diversitat d’espècies adients.

Resum

El present informe analitza els fonaments del funcionament dels espigons inflables i orienta en la
determinació de les condicions que hauria de complit un emplaçament per poder ser candidat a
acollir una prova pilot d'aquesta nova tipologia d'estructura de protecció costanera. Cal subratllar
que les condicions que ha de complir l'emplaçament per una prova pilot són més restrictius que el
conjunt d'emplaçaments a on es poden instal·lar els espigons inflables, pel caràcter limitat que ha de
tenir una prova pilot i les condicions que es donen a la costa per la dinàmica litoral del transport de
sediments. Aquest informe fa un plantejament molt garantista pel que fa a la protecció i preservació
del medi ambient, com no pot ser d'una altra manera tractant-se d'una nova tipologia
d'infraestructura.
L'informe també presenta 5 possibles emplaçaments per fer la prova pilot, cadascun amb els seus
avantatges i inconvenients. L'emplaçament que es considera més aconsellable per fer una prova
pilot degut a les seves condicions físiques és a tocar del port de Segur de Calafell. Tot i que caldrà
fer una intensa campanya comunicativa i molta gestió amb els diferents ajuntaments de la zona per
tenir el recolzament de la població local per la realització de la prova pilot. L'informe també
desaconsella la realització de la prova pilot a la platja de les Marqueses del Delta de l'Ebre degut a
l'extensió mínima que hauria de tenir una primera actuació en aquest paratge a causa de les
condicions geomorfològiques de l'emplaçament.
Finalment, volem concloure recomanant que sigui quin sigui l'emplaçament triat per la realització
de la prova pilot dels espigons inflables per la gestió dels sediments a la costa, es constitueixi una
comissió de seguiment d'aquesta prova pilot i que s'hi convidi com a parts interessades les
principals institucions afectades i/o amb competències respecte de les problemàtiques identificades
en aquest informe: Ports de la Generalitat, ADIF, ENDESA, els ajuntaments de El Masnou,
Montgat, i la resta d'ajuntaments del Maresme, Deltebre i la resta d'ajuntaments del Delta de l'Ebre,
Vilanova, Cubelles, Cunit i Calafell, a més de la resta de municipis integrants de la Taula de
Municipis per un Litoral Sostenible, i també les administracions competents de la Generalitat de
Catalunya i de l'estat espanyol.